Introducció
Aquest escrit va adreçat a qui vulgui una informació objectiva. Està dedicat especialment als homes que aspiren a esdevenir francmaçons. Tothom té dret a saber que és exactament l’autèntica francmaçoneria tradicional, és a dir la francmaçoneria regular.
Segons els usos, costums i tradicions essencials de l’Orde, escrupolosament preservats, la Gran Lògia d’Andorra és l’unica que té la facultat, en el territori Andorrà, d’atorgar la qualitat de francmaçó a homes creients en Déu, el Gran Arquitecte de l’Univers. Per aquest motiu, únicament la Gran lògia d’Andorra és reconeguda per la Gran Lògia Unida d’Anglaterra, Gran Lògia mare de totes le Lògies del món i per les considerades regulars.
Un error és creure que la francmaçoneria és una “societat secreta”. És tan poc secreta que a Anglaterra, les llistes dels seus membres són lliurades a la Justícia de Pau. A Andorra, els estatuts i la composició del Consell d’Administració civil de l’associació de la Gran Lògia d’Andorra, estan dipositats al Registre d’Associacions Culturals del Molt Il·lustre Govern. No només no es prohibeix als seus membres de donar a conèixer la seva qualitat de francmaçons, sinó que consideren un honor tenir-la…
¿Quin passat tenim? ¿On rau exactament la “Regularitat” maçònica? ¿Quins principis i quins objectius tenim? En fi, ¿com contestar algunes preguntes que sovint ens formulen?
Tot seguit ho explicarem breument.
Panoràmica Històrica
Se sap que a l’Edat Mitjana els oficis estaven agrupats en corporacions o gremis, cadascuna comportava una jerarquia d’Aprenents i de Companys, amb els Mestres al capdavant. Una de les corporacions més venerable era, sens dubte, la dels constructors o maçons, que van construir les catedrals. D’una d’aquestes corporacions ens han pervingut els tres graus maçònics actuals, transformats en “simbòlics”, talment com els nostres símbols trets de l’art de la construcció: compàs, escaire, mall, cisell, escarpra, paleta, davantal, etc… el mateix mot “lògia” també. Un dels documents maçònics més antics, és el poema Regius (segle XIV).
Per als maçons antics, el seu art s’unia místicament a la construcció del Temple de Jerusalem i al rei Salomó. D’aquí ens ve el terme Art Reial per designar la maçoneria. Quan l’estil gòtic entrà en declivi, la venerable corporació es va mantenir, sobretot a Escòcia i a Anglaterra. Al 1717 quatre lògies londinenques es van fusionar per fundar la primera Gran Lògia; a la qual l’any 1723, el pastor James Anderson hi va escriure les famoses Constitucions, llibre bàsic de la maçoneria especulativa moderna. ¿Com es va passar de la maçoneria operativa medieval, a la maçoneria especulativa?
Gràcies a la institució dita de l’Acceptació”, especialment practicada en el segle XVII. Es tractava d’una distinció que conferia el títol de maçó als membres estrangers versats en l’art de la construcció, als estudiosos destacats o als mecenes. Tan bon punt aquests van esdevenir una majoria aclaparadora, la evolució va estar enllestida. La construcció en pedra va ser substituïda per l’ideal d’una construcció al·legòrica. El treball damunt la pedra per fer-la cúbica, va prendre l’alta significació espiritual o moral i aquest és l’estat actual, l’objectiu de l’Ordre.
Al segle XVIII, la maçoneria es va expandir de les Illes Britàniques, primer cap al continent i després cap a arreu del món. Però com tota institució humana, va patir desviacions, especialment a França. Algunes desviacions s’inspiraven en l’ocultisme, d’altres en la política seguint un procés d’allunyament. De resultes de la seva desviació, són qualificades d’irregulars.
No volem analitzar els motius que les van portar a la irregularitat. Simplement volem mostrar, objectivament, que quan van fer aquest pas, van perdre el caràcter maçònic o bé no l’havien tingut mai.
El 23 d’abril del 1994, havent obtingut totes les autoritzacions del M. Il·lustre Govern, és creada a Andorra la primera Lògia maçònica en l’historia d’aquest país, depenia de la Gran Lògia Nacional Francesa i sis mesos després el 8 d’octubre del mateix any és la Gran Lògia d’Espanya que crea una segona Lògia. Aquesta és la base sobre la qual es recolza la maçoneria regular andorrana.
No serà fins el 25 d’abril del 1998, que la Gran Lògia Nacional Francesa, que té la missió encomanada per l’assemblea de Grans Mestres d’Amèrica del Nord, de fer avançar la maçoneria andorrana i amb l’opinió favorable de la Gran Lògia d’Espanya, és creada la Gran Lògia del Districte d’Andorra, aquest és el pas necessari per esdevenir independents. Finalment el 9 de setembre del 2000 és fundada solemnement a la Sala de Congressos d’Andorra la Vella, la Gran Lògia d’Andorra, que va ser reconeguda per la Gran Lògia Unida d’Anglaterra, i inicialment la formaven cinc Lògies : La Triada nº 1, Sant Joan de les Valls nº 2, Carlemany nº 3, Vescomte Arnau de Castellbó nº 4, i Montsalvat nº 5.
Amb aquest esdeveniment, el Principat d’Andorra disposa en el seu territori d’una Gran Lògia Regular. La Gran Lògia d’Andorra és l’única reconeguda i considerada autèntic cos maçònic, per totes les Grans Lògies regulars del món que arriben a totalitzar més de sis milions de membres.
Què és la Regularitat
Es tracta de reconeixements i de la conseqüent situació internacional que se’n deriva. És a dir, la Gran Lògia d’Andorra representa al Principat d’Andorra la maçoneria regular, i que la representa en exclusiva. La regularitat implica alguns criteris interns, amb els quals la Gran Lògia d’Andorra s’identifica. Quins criteris són? Formular aquesta pregunta és qüestionar l’essència mateixa de la nostra institució. Clar i català: ¿què és la maçoneria? El nostre ritual ho contesta amb paraules senzilles, allunyades de qualsevol sistema filosòfic nebulós: La francmaçoneria és un sistema particular de moral, ensenyat sota un vel al·legòric, per mitjà de símbols.
Aquesta veritat, per ser ben examinada, la dividim en dues parts:
I – Sistema Particular de Moral
La base d’aquest mètode, allò que la fa “particular” no és altra cosa que l’exaltació del treball. S’explica pels nostres orígens. Com que érem constructors, hem transposat l’ús de les eines del nostres predecessors, bo i conservant els seus valors: les regles de la moral natural, així com les regles particulars de l’home conscient, responsable, compromès i amatent en la societat en la qual viu.
II – Al·legories i Símbols
Tot ensenyament pot ser concebut de dues maneres: el mètode racional o la imatge. Sense menystenir el valor de la primera, la maçoneria fa servir la segona. La imatge no va ser l’única forma a ser utilitzada. Només cal fer referència als contes, als proverbis; com també a les paràboles evangèliques.
Aquest mètode, no sempre plau a certes intel·ligències, fins i tot brillants. Per això no tothom pot ser iniciat. La iniciació pressuposa una selecció, una qualificació i una vocació.
Definit així, l’ideal del treball postula una tècnica. És l’Art. La francmaçoneria és, doncs essencialment un mètode de perfeccionament humà. Aquí rau el sentit de la imatge “Transformar en cúbica la pedra bruta”. Però una pedra aïllada, per bella que sigui, serà un no-res arquitectònic. La finalitat és que s’ajusti amb d’altres pedres, de cara a erigir el Temple simbòlic, sota certes normes, en l’ordre, l’equilibri i la bellesa. El perfeccionament individual mena a l’ideal d’un ordre social. Arribat aquí, cal anar més lluny, encara. És obvi que l’univers és una construcció. Com tot edifici, ha de tenir un Constructor. Així, doncs, l’esperit intueix lògicament un Gran Arquitecte de l’Univers.
La masoneria no permet anar més anllà ja que no és una religió.
La maçoneria no permet d’anar més lluny, perquè no és cap religió. Lluny de contradir les religions, la maçoneria, al contrari, les respecta; no les vol substituir. La maçoneria és compatible amb totes les religions. Només és incompatible amb l’Ateisme. Aquí s’imposa una precisió sobre la concepció que, de temps immemorial, ha estat la seva, la del Gran Arquitecte de l’Univers. Es tracta del principi personal i Creador i això sense equívoc ni escapatòria panteista o immanentista. En termes clars, precisos i concrets, la maçoneria és teista.
Un altre error, és creure que la francmaçoneria és una súper religió que les ajunta totes i que és una síntesi de religions. Com podria pretendre una cosa així? La maçoneria no es proclama dipositària de cap Revelació, de cap manera no pretén assegurar la Redempció o la Salvació. L’Orde maçònic no s’entremet en la jurisdicció de cap religió. És compatible amb totes. No se superposa a cap credo. La maçoneria ofereix una espiritualitat, en certa manera lateral i que és la primera a tenir per facultativa. Ja que ningú no està obligat a adscriure’s al seu ideal. S’adreça a una elit.
Els Principis de la GLA
Sense una organització, l’ideal maçònic resta en certa manera desarrelat. D’aquí ve la necessitat de donar-li un cos. La Lògia és un agrupament de francmaçons. Cada lògia duu un nom i un número d’ordre. La lògia n’és la cèl·lula de base i és presidida per un Venerable Mestre, assistit per dos Vigilants i diversos oficials (Secretari, Tresorer, …).
S’anomena Obediència al conjunt de lògies d’una Gran Lògia. Aquest conjunt no es una federació, perquè les lògies existeixen gràcies a la Gran Lògia que les forma i els atorga una Carta que en confirma l’existència i la regularitat. No es pas el contrari, com a vegades es diu. Al cap d’amunt d’una Obediència hi ha el Gran Mestre, assistit per Grans Oficials. L’Orde maçònic només pot ser representat per una Obediència per estat; tal com serà reiterat mes endavant. A Andorra, l’Obediència regular es la Gran Lògia d’Andorra i per consegüent, la té en exclusiva.
Els principis de base de la Gran Lògia d’Andorra, han estat formulats en una Regla de dotze punts, que tothom té el dret de conèixer, i amb mes raó els aspirants a francmaçons.
La transcrivim literalment:
De l’ordre maçònic
- La Francmaçoneria és una Fraternitat iniciàtica. Té per fonament tradicional la fe en Déu, Gran Arquitecte de l’Univers.
- La Francmaçoneria es refereix als Antics Deures i als Landmarks de la Fraternitat. Concretament al respecte absolut de les tradicions específiques de l’Orde, fonamentals per a la regularitat de la seva Jurisdicció.
- La Francmaçoneria és un Orde al qual poden pertànyer només els homes lliures i respectables que es comprometin a practicar un ideal de Pau, Amor i Fraternitat.
- La Francmaçoneria treballa pel perfeccionament moral dels seus membres i de tota la Humanitat.
- La Francmaçoneria imposa a tots els seus membres la pràctica exacta i escrupolosa dels rituals i dels simbolisme; mitjans d’accés al coneixement per les vies espirituals i iniciàtiques que li són pròpies.
- La Francmaçoneria imposa als seus membres els respecte a les opinions i creences de cadascun. Interiorment , prohibeix tota discussió o controvèrsia política o religiosa. També és un centre permanent d’Unió Fraterna, on hi regna una comprensió tolerant, una harmonia fructífera entre els homes que, sense la qual, restarien estranys els uns dels altres.
Dels francmaçons
- Els Francmaçons assumeixen llurs obligacions sobre un volum de la llei Sagrada, per tal de conferir al jurament prestat, el caràcter solemne i sagrat indispensable per assegurar-ne la seva perennitat.
- Els Francmaçons s’apleguen en Lògia, apartats del món profà, en Lògies on sempre hi són exposades, les tres grans llums de l’Orde, un volum de la Llei Sagrada, un Escaire i un Compàs per treballar segons el Ritu, amb zel i assiduïtat, segons els principis i regles prescrites per la Constitució i els Reglaments Generals de l’Obediència.
- Els Francmaçons només han d’acceptar a les Lògies els homes majors d’edat, de bona reputació , honorables, lleials i discrets, dignes de ser els seus Germans i aptes per reconèixer els límits de l’home i de la infinita potència de l’Etern.
- Els Francmaçons cultiven en llurs Lògies l’amor a la pàtria, l’acatament a les Lleis i el respecte de les autoritats constituïdes. Consideren el treball com el deure primordial de l’ésser humà i l’honoren en totes les seves formes.
- Els Francmaçons contribueixen amb l’exemple del seu comportament bondadós, ferm i digne, a la reputació de l’Orde en el respecte del secret maçònic.
- Els Francmaçons es deuen mútuament honor, ajut i protecció fraterna, fins i tot si la vida està en perill. Practiquen l’art de conservar l’aplom i la calma en qualsevol circumstància i l’equilibri indispensable per a un domini perfecte d’un mateix.
