Lèxic Maçònic

A

Abatre Columnes: Dissoldre una lògia o taller.

Acàcia: Símbol d’immortalitat i incorruptibilitat.

Altar: Taula sobre la qual hi ha situats d’una manera convenient el Volum de la Santa Llei, l’Escaire i el Compàs, que són les anomenades “Tres Grans Llums”.

Art Real: Un dels noms que es dona a la maçoneria, entesa com un ideal de vida i una ascensió. Fins al segle XVIII fou emprat com sinònim de maçoneria, però seguint els corrents del segle, aquesta denominació fou eliminada i substituïda per Orde Maçònic. Per altra banda, als textos d’alquímia clàssics el mot ars regia és utilitzat per a referir-se a aquesta i al procés que l’adepte ha de seguir per tal de culminar l’obra.

Augment de Salari: Fet de passar a un grau superior.

Eines simbòliques de treball del Mestre Maçó, el llapis, el compàs i el cisell

B

Banquet Solsticial: Banquet ritual que celebren els maçons coincidint amb els dos solsticis, corresponents als dos Sant Joan, el d’hivern i el d’estiu, que constitueixen les dues festes més assenyalades dins l’orde.

C

Carta Constitutiva o Carta Patent: Títol que les obediències atorguen a una lògia en el moment de la seva constitució a fi que aquesta sigui regular.

Compàs: És la tercera de les Grans Llums que il·luminen la lògia. En qualitat de símbol cosmològic, el compàs ha estat utilitzat tant a Orient com a Occident com a imatge del Cel, associat a l’escaire, que ho és de la Terra.

E

Escaire: És la segona de les Grans Llums. Simbolitza la rectitud moral i és l’eina de treball maçònica del segon grau.

Eines simbòliques del Company Maçó, la Plomada, el Nivell i l’Escaire

G

Gran Arquitecte de l’Univers: Expressió que designa Déu, l’ús de la qual no ha estat privatiu de la maçoneria. Hi ha textos antics que anomenen Crist “Gran Arquitecte de l’Església” i l’Arquitecte celest de l’ hinduisme (Vishvakarma) fa referència al mateix concepte.

Gran Mestre: Màxima autoritat d’una obediència.

Graus Maçònics: La maçoneria, com a societat jerarquitzada, està dividida en graus. El primer és el que forma la maçoneria simbòlica (del 1. al 3r.) o blava. La maçoneria operativa, lligada als gremis de constructors medievals, era constituïda tan sols per tres graus (Aprenent, Company i Mestre), que són els bàsics i que en la cavalleria corresponien als patge, escuder i cavaller.

Gravar: Escriure.

I

Iniciació: Cerimònia ritual que es porta a terme quan un profà és admès a l’orde. El terme grec (que no existeix en el grec modern) d’aquesta paraula significa realització espiritual, mentre que en llatí equival a començament (initium).

Gravat que representa una Iniciació en el segle XVIII

Irradiar: Expulsar un germà jutjat indigne de pertànyer a la lògia.

L

Llum: Aquesta noció és l’essència mateixa de la maçoneria, car la recepció de la llum constitueix el punt culminant de la iniciació i tot l’ensenyament maçònic gira entorn d’aquest vocable.

Lògia: Taller on es reuneixen els maçons per a realitzar-hi els treballs propis de cada grau. Cal que estigui orientada en sentit est -oest, de manera que l’altar es col·loqui a orient i l’entrada a occident. L’etimologia més admesa d’aquest paraula indica que és d’origen sànscrit (loka o loga) i significa univers.

M

Mallet (Mall): Martell de dos caps de fusta o vori. És l’atribut del Venerable i dels Vigilants i s’utilitza en els treballs de la lògia.

Mandil: Davantal que fan servir els germans en llurs treballs, la decoració del qual varia segons els graus.

O

Obediència: Federació de lògies que accepten una mateixa autoritat, s’anomeni Gran Orient o Gran Lògia; també es diuen Potències i són generalment d’àmbit nacional o estatal.

Òbol: Almoina que lliura cada maçó en finalitzar les tingudes i que es destina a obres de beneficència.

Orient: Ciutat on hi ha establerta una o més lògies. Simbolitza el punt cardinal de on prové la llum maçònica. L’orient Etern és el situat més enllà de la mort.

Eines simbòliques de l’Aprenent Maçó, el Mall, el Cisell i el Regle de 24 polzades

P

Pedra: La Pedra es un símbol fonamental de la maçoneria. L’anomenada Pedra Bruta és la que, extreta de la pedrera i encara informe, espera ser polida; representa la naturalesa humana que encara no ha estat treballada.

Planxa: Carta o algun altre treball escrit.

Proves: Les proves a què hom sotmet l’aspirant a la iniciació estan conformades de símbols i d’al·legories referits al “viatge” o procés a què, segons les antigues iniciacions que la maçoneria reivindica havia de sotmetre’s el neòfit, que consistien tant en proves físiques com en morals i espirituals.

R

Ritu: La paraula té dos sentits dins la maçoneria: Ritu, en majúscula, es refereix a una branca particular de l’orde, com ho són el de York, l’Escocès Antic i Acceptat, Escocès Rectificat o d’Emulació. Quan es parla de ritu en minúscula, hom designa les diferents cerimònies i treballs maçònics.

S

Símbol: Un dels Ritus de la maçoneria (Emulation) declara que aquest és un sistema particular de moral velat per al·legories i il·lustrat per símbols. El símbol és la representació sensible d’una idea i el principi a què s’acull és l’existència d’una relació d’analogia entre la idea i la imatge que representa; suggereix, no expressa; per això és el llenguatge propi de tota la metafísica tradicional. És basat en la correspondència entre dos ordres de realitats i no és mai arbitrari. Un símbol anuncia una realitat superior mitjançant una d’inferior (intel·ligible). Berkeley en deia que és el llenguatge que l’Esperit Infinit parla als esperits finits.

Interior de la seu de la Gran Lògia d’Irlanda

T

Tinguda: Reunió de treball en una lògia.

Tinguda Blanca Oberta: Aquella en què un conferenciant profà parla a un auditori maçònic amb admissió de profans.

Tronc de Beneficència: El lloc on els germans dipositen el seu òbol en finalitzar les tingudes.

V

Volum de la Santa Llei: És la primera de les Tres Grans Llums que, amb l’Escaire i el Compàs, han de ser sempre presents quan es treballa a la lògia. Acostuma a ser la Bíblia oberta a l’Evangeli de Sant Joan, mentre que els anglosaxons i hebreus l’obren per l’Antic Testament, els àrabs utilitzen l’Alcora i els hindús el Llibre dels Vedes.