Com s’esdevé francmaçó?
Per entrar a l’Orde Maçònic, cal sol·licitar per escrit la candidatura, cal ser presentat per dos padrins o avaladors i tenir 21 anys complerts. Desprès se li fa una enquesta. La decisió de la lògia sol·licitada es inapel·lable. Vet aquí les exigències de forma. Els requisits de fons son dos: haver “nascut lliure” i tenir bona reputació. El primer ha esdevingut arcaic en el mon modern, però en serva el valor simbòlic. El segon és de caire moral i emana de la consciència personal i del capteniment humà i social.
Què és una iniciació?
És la cerimònia de la recepció. En el llenguatge corrent, el mot “iniciació” ha pres un sentit contrari a l’etimològic. Iniciar, com a terme ordinari, es sinònim de posar al corrent. Aquesta desviació ha afavorit la concepció equivocada segons la qual el nou vingut se’l “posa al corrent”, assabentat d’algun secret transcendent o màgic.
En el sentit que nosaltres entenem la iniciació, ve del mot llatí “initium” (començament). Iniciar un home, és activar-li una mena de mecanisme inicial, punt de partida d’un treball interior.
La cerimònia consta d’un cert nombre de ritus, amb una significació simbòlica, per bé que es explicada verbalment. El seu arcaisme marca oportunament l’antiguitat de la nostra institució. Si “modernitzéssim” aquests ritus, fora igual a llançar els nostres títols de noblesa. En aquest punt es marca la diferència que separa la maçoneria regular de la que ha desertat de la Tradició. L’ascensió a un grau superior ha conservat el nom operatiu d’augment de sou.
Com es deixa de ser francmaçó?
Contràriament a una idea falsa, força estesa, a un francmaçó li es admès de presentar la dimissió. Ni tan sols se li demanen els motius. Pot abandonar la maçoneria quan li plagui. També, es pot abandonar l’Orde de resultes d’una sanció administrativa. O d’exclusió, conseqüència d’un càstig disciplinari. Aquesta ultima es pot pronunciar, per raó d’un acte indigne en la vida privada, o per raó d’una infracció explícitament maçònica.
El secret, a què respon?
Sense dubte, aquesta es la pregunta que se’ns formula més sovint. El que s’ha convingut a anomenar “Secret maçònic” no ateny l’existència de l’Orde, ni sobre la pertinença d’un home a l’Orde. En canvi, la pertinença maçònica de l’un mai no ha de ser revelada per un altre, sense el seu consentiment. Les nostres cerimònies resten secretes.
Abans de comprometre’s, al candidat se li assegura que el jurament del secret que se li demana de prestar, de cap manera és incompatible amb els seus deures “cívics, morals o religiosos”. Aquesta assegurança vol dir que les lògies no son centres de conspiració, ni societats amb practiques immorals, ni cenacles on s’ensenyen heretgies ocultes o instrucció “sulfurosa”.
Els falsos iniciats, d’altra banda, generalment s’eliminen ells mateixos, bo i donant la millor prova de la salut moral i mental de la Institució, la qual abandonen perquè no hi tenien el seu lloc.
Per què les dictadures prohibeixen la francmaçoneria?
Per una raó fàcil d’entendre. Tota ideologia obligatòria que te la força per imposar-se, és incompatible amb qualsevol forma de pensament que no sigui la seva.
L’església catòlica, quina posició té envers la francmaçoneria?
L’església catòlica va fixar a l’any 1913, l’article 2.335 del codi del dret canònic, prohibint als fidels d’adherir-se “a la secta maçònica o a d’altres associacions que conspiren contra l’Església o els poders civils legítims”. La nova edició del mateix codi, ja no esmenta més en el seu article 1.974 (que substitueix el 2.335) el mot “maçònic”.
Atesa la nova situació, l’aplicació de les lleis de l’església catòlica atenyen la Gran Lògia d’Andorra, al marge de les Obediències “maçòniques” irregulars:
En tots les casos, sota pena d’exclusió, la Gran Lògia d’Andorra, prohibeix als seus membres de tenir relacions amb les obediències irregulars.
La Gran Lògia d’Andorra dispensa a l’església catòlica uns sentiments de total respecte i prohibeix tot allò que pugui ser considerat com un complot contra ella o contra els poders civils legítims.
La Gran Lògia d’Andorra considera que no l’ateny l’article 1.974, ni l’article 2.335 de l’antic Còdex juris canoníci.
Aquesta veritat de sentit comú ha estat magistralment demostrada, de la banda catòlica, per les Conferències dels episcopats alemany i després per l’americà i per un esperit tan eminent com el R.P. Michel Riquet, S.J., en una sèrie d’escrits classificats d’imprimàtur i que la jerarquia catòlica no ha desautoritzat mai…
Aquesta aprovació implícita no es altra cosa que un reconeixement de facto. Es el sentiment que en tenen nombrosos catòlics practicants, que al si de la nostra Obediència, confraternitzen sota les Columnes, amb els maçons d’altres confessions.
És cert que nombrosos candidats a francmaçó estan motivats per interessos professionals, i així aprofitar-se’n de l’Orde?
Fins al moment que són desemmascarats, tota associació és susceptible de tenir “ovelles negres”. A la Gran Lògia d’Andorra, tot nouvingut és solemnement requerit a jurar que no té cap d’aquestes intencions.